En les societats complexes com la nostra, assistim, en la seva òptima organització, a un canvi de paradigma, passant del sistema cartesià, basat en relacions causa-efecte, a un sistema sistèmic, multicausal, global i agregatiu, en què es poden intercanviar els rols entre causes i efectes. Lògicament, el concepte de defensa com a continent i el de protecció com a contingut es troben immersos en aquests canvis. La defensa és la base de la seguretat, primera necessitat de tot ésser viu. Tot animal posposa totes les seves necessitats fins que no assoleix un grau suficient de seguretat per poder satisfer-les.

A nivell fisiològic, sovint parlem de les nostres “defenses”: limfòcits, immunoglobulines, anticossos… Tenir un bon “sistema defensiu” és essencial per a la vida, per tal que aquesta es pugui desenvolupar plenament. Destinem energia i esforços fisiològics a mantenir aquest sistema, que actua “amb silenci i sense que en siguem conscients”.

A nivell sociològic, cal recordar que, en els seus inicis, la sociologia es va anomenar “fisiologia social” (Saint-Simon), i va ser Auguste Comte qui va encunyar el terme “sociologia”. Com a fisiologia, requereix també les seves pròpies defenses per mantenir la societat com un cos organitzat, garantint les seves possibilitats, tant individuals com col·lectives. Avui dia, el concepte de defensa és sistèmic, multilateral i agregatiu. A més, està inclòs en un marc superior que l’engloba: el de protecció, un atribut que constitueix la base de la seguretat. Per això, protecció, seguretat i defensa formen una unitat que, encara que estructuralment diferenciada, funcionalment és compartida i fusionada. Els compartiments estancs es van acabar al segle passat. En concret, l’Exèrcit, la Policia, la Salut Pública, els Bombers, la Protecció Civil i el Voluntariat entren en ressonància sinèrgica, multiplicant la seva eficàcia quan s’integren o es coordinen cap a un objectiu comú. Això queda demostrat en situacions d’emergència. Només falta la ciutadania, que, a més de pagar impostos per mantenir el sistema, té el dret de participar-hi, d’acord amb la seva vocació, formació i capacitat.

ECOSED considera que el concepte modern de defensa és el de protecció, que inclou, per descomptat, la defensa clàssica, però també la seguretat en les seves diferents formes: policia, protecció civil, bombers, emergències mèdiques i sanitàries, i voluntariat, adscrit a organitzacions ja existents o de nova creació, segons el desenvolupament d’aquest nou model.

ECOSED considera que hi ha quatre àmbits professionals que formen part del primer nivell de protecció: judicatura, emergències, exèrcit i policia.

El segon nivell el conformarien les ONG, i el tercer nivell, la pròpia ciutadania, moguda per l’empatia i la solidaritat.

Alhora, la confluència de les institucions titulars de la defensa amb d’altres que n’incrementen l’eficàcia és indispensable per obtenir resultats. ECOSED aposta per aquestes sinergies, començant per una actualització real, tant en el fons com en la forma, de la comunicació sobre què significa, ofereix i exigeix una defensa seriosa d’un país modern. També per la creació d’espais on compartir experiències, ensenyaments i expectatives amb tota la població, especialment amb els joves, els voluntaris civils i les persones que han deixat la vida productiva a nivell econòmic, però són altament productives a nivell d’experiència, sobretot si les mou una vocació de servei, un esperit solidari i un estil de vida contrari a la ociositat i a l’entreteniment superficial.

ECOSED és una filosofia i un model, alhora que una invitació a incorporar la seguretat a la vida, considerant la protecció com el resultat d’un esforç encertat, mitjançant la confluència sinèrgica dels àmbits institucionals, industrials, professionals, comercials, tecnològics, formatius, culturals i de voluntariat.

A continuació, exposem la seva estructura dinàmica i els seus eixos funcionals.