Presentació
En les societats complexes, com la nostra en la qual ens ha tocat viure, assistim en la seva òptima organització a un canvi de paradigma, passant del sistema cartesià, basat en relacions causa-efecte, al sistèmic, multicausal, global i agregatiu, intercanviant-se el rol entre causes i efectes. Lògicament el concepte de defensa com a continent i, el de protecció com a contingut, es troben immersos en aquests canvis. La defensa és la base de la seguretat, primera necessitat de lésser viu. Tot animal retarda totes les seves necessitats, fins que no aconsegueix un grau de seguretat suficient per a satisfer-les.
A nivell fisiològic, parlem amb freqüència de les nostres “defenses”, els limfòcits, les immunoglobulines, els anticossos…, tenir un bon “sistema defensiu” és essencial per a la vida, perquè aquesta pugui desenvolupar-se amb plenitud. Destinem energia i esforços fisiològics per a mantenir aquest sistema, el qual fa la seva funció “amb sigil i sense coneixement per part nostra”.
A nivell sociològic, convé recordar que en el seu inici, la sociologia es va denominar “fisiologia social” (Saint Simon), sent Auguste Compte el que va encunyar el terme de “sociologia”. Com a tal fisiologia, requerirà dels seus defenses per a mantenir a la societat com a cos organitzat, per a garantir les seves possibilitats, tant individuals com col·lectives. El concepte de defensa és avui sistèmic, multilateral i agregatiu. És més, està inclòs en un marc superior que l´engloba. El de protecció, atribut que és la base de la seguretat. És per això que protecció, seguretat i defensa, formen una unitat, que encara que estructuralment diferent, funcionalment és compartida i fusionada. Els compartiments estancs es van acabar en el segle passat. Concretament Exèrcit, Policia, Salut Pública, Bombers, Protecció Civil i Voluntariat entren en ressonància sinèrgica, multiplicant la seva eficàcia quan s´integren o coordinen cap a un objectiu comú. En situacions d´emergència es demostra. Només ens falta la ciutadania, la qual a més de pagar impostos per a mantenir el sistema, té el dret de participar en ell, sobre la base de la seva vocació, formació i capacitat. ECOSED és de l´opinió que el concepte modern de defensa és el de protecció, la qual inclou per descomptat el clàssic de defensa, però també la seguretat en els vessants de policia, protecció civil, bombers, emergències mèdiques i sanitàries, i voluntaris, adscrits a organitzacions ja existents o bé per constituir, segons el desenvolupament daquest nou model.
Al seu torn la confluència de les Institucions titulars de la defensa amb unes altres, que augmenten l´eficàcia d´aquesta, és indispensable en llaures als resultats. ECOSED és partidària d´aquestes sinergies, començant per una posada al dia real, en fons i forma, de la comunicació del que significa, ofereix i demanda una defensa seriosa d´un país modern, passant per arbitrar espais on compartir experiències, ensenyaments i expectatives amb tota la població; especialment amb els joves, voluntaris civils i persones que han deixat la vida productiva a nivell econòmic però són altament productius a nivell experiencial, sobretot si els anima una vocació de servei, esperit solidari i un estil de vida contrari a lociositat i el mer entreteniment.
ECOSED és filosofia i model, alhora que invitació a incorporar la seguretat en la vida, considerant la protecció com a resultat de lesforç encertat, mitjançant la confluència sinèrgica dels àmbits Institucionals, industrials, professionals, comercials, tecnològic, formatius culturals i voluntariat.
Dr. Francesc Xavier Altarriba (Presidente)
Dra. Rosmarie Cammany (Gerent)
Exposem a continuació la seva estructura dinàmica i els seus eixos funcionals.
